dimarts, 24 de juny del 2014

Temporada 2013-2014

Aquesta ha set una temporada amb bons resultats. Centrada en grans objectius de trail (Botamarges, FART i UMST) i amb incursions en l'asfalt buscant millorar marques en mitja marató (Barcelona i Formentera) i 10 km.
A partir d'inici d'any, he comptat amb l'ajuda d'entrenador, la meva primera vegada en tants anys de corredor.
Aquest és un resum de la meva temporada:

  • 29SET    10 KM SANT MATEU  43'32''
  • 5OCT     BOTAMARGES 63KM  10h25'42''
  • 20OCT   MNI-MARATO COSTA BALANZAT  5'5KM 22'24''
  • 3NOV    MARATÓ MUNTANYA S. ANTONI 42KM  5h25'27''
  • 10NOV  CROS JOVERIA
  • 23NOV  1/2 MARATÓ RELLEUS SOBRASSADA 7'76KM 32'09''
  • 1DES      PATRIMONI  38'57''
  • 6DES      CONSTITUCIÓ 12KM 50'14''
  • 15DES    CROS BUSCASTELL 7'36KM 29'18''
  • 22DES    SA SALSA  5'89KM  24'05''
  • 12GEN   PUJADA EXTREM  10'38KM  56'26''
  • 25GEN   10KM SANT ANTONI 39'55''  MP
  • 2FEBR    FLOR AMETLLER 7'7KM 30'13'
  • 16FEB     1/2 MARATO BARCELONA 1h27'34'' MP
  • 1MAR      FART 73'2KM  8h 17'46''  MP
  • 30MAR    SA TALAIA 12'5KM  1h11'32'' MP
  • 6ABR      PASSEIG A PASSEIG 14'7KM 1h01'56'' MP
  • 18ABR    UTMST  112KM 18h 52'47''  MP
  • 17MAI     1/2 MARATÓ FORMENTERA 1h 27' 31'' MP

dimecres, 24 d’abril del 2013

El preu de ser finisher de nou a l'UMSDT.

Bé ja ha passat, un dels grans objectius d'aquesta temporada, l' Ultra Mallorca Serra de Tramuntana. Es pot dir que  l'objectiu està assolit satisfactòriament, ja que després de l'abandonament de l'any passat amb lesió d'esquinx de turmell, enguany arribar a meta sano y salvo hauria de ser un èxit. El però, han set les sensacions en cursa i  a la postre el temps marcat a meta 19 hores 50 minuts, quan l'any que vaig ser finisher vaig marcar unes meritòries 18 h 25'. Què pot haver passat? no ho sé, certament, però em puc fer una idea, però les conclusions pel final de la crònica.
Ja a l'aeroport d'Eivissa me n'adon del primer contratemps: m'he deixat el tallavents a casa!! i és material obligatori!!! Els companys em consolen: "Hi ha botigues a Palma, i tenim temps..." Tenen raó, no problem. L'avió surt en retard més d'una hora, ens ha fotut la migdiada, però és igual, no problem.
Enguany ens instalem a Sòller, gentileza de'n Tomàs París i familia, ideal perquè està a meitat cursa i tant per anar a la sortida, tornar de la meta o que na Neus em pugui seguir i assistir a la cursa, ens cau molt bé.
Intent fer una becadeta però impossible, no hi ha manera. Sortim prompte cap a la sortida d'Andratx, aturada a Decathlon per comprar el tallavents i una vegada arribats al poble aturada ràpida a recollir el dorsal per evitar les presses de darrera hora. Trobam una petita pizzeria al poble i sopam pizza, un tallat i llestos. Cap al pavelló, hi ha nervis i ja comença a respirar-se l'ambient màgic dels Ultras, sobretot d'aquells que comencen de nits.

Uns dels millors moments de la cursa es viuen als moments previs a la sortida, al pavelló on s'estableix el centre d'operacions, els eivissencs sempre tenim allà el nostre raconet on ens ajuntam tots i tot son bromes i rises, mofades sobre el material d'un de l'altre, les tàctiques secretes, les fotos de rigor, etc. Tots sabem que d'aquí a poca estona ja no riurem tant... JEJE Es nota l'absència de n'Skapin, alma màter del grup i un dels pioners de venir a participar a aquesta cursa, que aquest any ha hagut de quedar a casa a darrer moment amb unes dècimes de febre.

Ha arribat l'hora de la sortida, em de caminar més de 500 metres per anar fins allà. Enguany l'han desplaçada fins l'Ajuntament d'Andratx, un antic castell preciós. Ha set un encert. Ha set la millor sortida dels 3 anys que he participat. Imagineu-vos l'estampa: Castell antic il·luminat a la foscor de la nit, de fons sona a tota marxa Carmina Burana, l'speaker comença a animar l'ambient i a les 00:00 comença el compte enrerra 10, 9, 8, 7.. 2,1 i bocines sonen fort en la nit d'Andratx, ens saludam i desitjam sort tota l'expedició pitiusa, i endavant començam a trotar, creuam la línia de sortida i a banda i banda del carrer hi ha voluntaris amb torxes enceses que fan més místic el moment. Una estesa de llumetes vermelles invaeixen els carrers d'Andratx cap a les muntanyes més properes. Començam així un llarg dissabte que ens durà després de moltes hores d'esforç, de patiments, de satisfaccions, a la plaça de Pollença. Aquest és l´únic objectiu: arribar a Pollença, això ja serà un èxit.
Sortim tots junts, menys en Javi Serra clar, però ben deseguida ens dividim en dos grans grups: Jose Maria, Boris, Vicent Bishi, Bonilla i Toni Tomasset per davant van a un ritme que per nosaltres ja és molt ràpid a aquestes alçades sobretot pensant tot el que ens queda per davant, els "deixam" marxar i ens quedam una mica endarrera en Colom, Marc Marí, Raúl, Pere Serra i un que escriu cròniques molt llargues.
A darrera hora vaig decidir comprar-me unes musleres Compressport, ja que als trails es carreguen molt els quàdriceps i després patim molt amb les agujetes. Sense haver-les provat, me les he calat per la cursa i m'estrenyen moltíssim i als pocs km not sensacions rares als quàdriceps, com a molt durs, alguna cosa no funciona, i no estam ni al km 10.
La pujada a l'Esclop, és espectacular, dura, duríssima, però espectacular. Per què? Perquè anam tots encara molts junts i es pot observar un riu de llumetes, vermelles davant  teu i blanques darrera. Perque és molt tècnica,  terreny ple de grans roques i sense camí,  ni carrerany ni res, només s'ha d'anar cap amunt seguint les cintes. I a dalt hi ha unes vistes espectaculars, tenc gravat a la retina el reflexe de la llum de la lluna a la mar calma a la nostra esquerra, i observar les llums d'un gran vaixell, i a la dreta veure les llums de la ciutat de Palma ben airejats per un ventet fresquet. Al final, m'he decidit i he tret de la motxilla els bastons a aquesta primera pujada important, no volia treure'ls tan aviat, amb tanta de gent per enmig i sense pràctica pot ser perillós, però tal i com duia els quàdriceps, era la millor elecció, i menys mal...
Baixada cap a Estellencs de les millors de tot el recorregut per còrrer, no gaire tècnica, carrerany sense moltes pedres, pista després i camins asfaltats a lo darrer que s'arriba a fer una mica llarg i carrega els quadriceps de tant de retindre. En aquest Ultra, un es cansa de pujar i es cansa baixant, no es sap el que és pitjor. Arribam a Estellencs, primer punt de control i avituallament  a les 2 i 48' de la matinada per recórrer els primers 18'7 km i marxar en la 145 posició.
Al PC d'Estellencs m'he tret les musleres de compressió i les he deixat a la motxilla per més endavant si de cas. A l'instant he trobat millora, les cames més relaxades i he començat a trobar-me millor. Marxam en tot moment en Colom i jo junts. Marc Marí i Raúl Salvador ens fan la goma, anam junts per moments sense voler van quedant-se darrera, ens trobam als avituallaments, anam llarg moments tots 4 junts. Aquest tram fins el Port des Canonge és bastant senzill, són 17,4 km i només trobarem 521 de desnivell. Una pujada que afrontam des del mateix poble d'Estellencs, per baixar posteriorment fins el nivell del mar, al Port des Canonge on està el 2n avituallament i PC, on arribam després de 5h 05' de cursa i en la posició 167. A l'avituallament menjo bastant i carregam camelback. Bevem isotònic en els gots plegables de silicona ( van de conya ) i pepsi. Porquejam de tot, la veritat que enguany els avituallaments han estat ben abastits de quantitat i varietat. Xuxes, sandvitxos, barretes, fruit secs, fruites, galletes, de tot. No ens entretenim gaire i partim de seguida. Recordam de l'any anterior que la sortida del Port des Canonge era dureta, una pujada interminable per pista ampla però amb molta pendent que ens du a Valldemossa. La intenció és arribar bastant abans que surtin els del Trail per agafar-los ventaja i que comencin a avançar-nos passat el camí de s'arxiduc i per bandes menys tècniques on no siguin tan emprenyos els adelantaments. Són només 9,4 km de recorregut però quins nou quilòmetres, bufff. Aquí els bastons tornen a fer molta feina, es nota la diferència de dur-ne'n a no. Descarrega els quadriceps, articulacions, postura més erguida, etc. Tal vegada demà ens afinem els braços, però ens és ben igual. Colom tira de jo sempre cap amunt i en no res feim cel, ja som a dalt. Baixam una mica senzill i ens queda una tiradeta d'un parell llarg de km d'asfalt per carretera fins la població de Valldemossa, sortida del Trail. Ja s'ha fet de dia, hem passat la nit i això sempre anima. Arribam a les 6:45' del matí i el Trail surt a les 8 h, no està malament. No ens podem anar de Valldemossa sense provar la coca de patata, repostam, ens treim el frontal i visita al bany per fer aigües menors. Estan arribant a la zona molts dels participants al Trail, ens donen anims, la qual cosa s'agraeix. Posició 189. Comença a fer un ventet molt emprenyo i suats com anam, quan caminam tenim fred. Treim els tallavents i ens els posam, menys mal que vaig comprar un.
Ara ve, una de les novetats d'enguany, per problemes amb la propietat privada hem de variar el recorregut de l'any anterior i hem de voltar el puig per l'altre costat per trobar-nos a dalt amb el camí de s'arxiduc. La volteta en qüestió són uns 6 km més en el total de la prova i encara que el camí és un poc més bo, la pendent és més elevada, els bastons van a tota. Arribam al cim, i recorrem un dels trams que més m'agraden a jo, a l'esquerra es pot contemplar el ma i la costa de Deià, la mar calma i a la dreta sortint el sol una estampa espectacular, llàstima les pedres, una mica massa hi ha. L'organització ha fixat un PC allà dalt, 3 voluntaris disfressats de cowboys ens animen pel que resta de recorregut una forta baixada tècnica per bosc d'alzina que ens durà a Deia, m'encanta aquesta baixada. Aquí vaig jo davant de Colom, queda uns metres endarrera. Passam per dins del torrent que ens du cap a la població, lloc de mals records, aquí va ser on vaig caure l'any passat i em vaig fer l'esquinç al patejar una pedra. Enguany corr aixecant molt els peus i prestant màxima atenció. Ho super i arribam a Deià, li duc ventaja a en Juanjo però aprofitaré per menjar més i anar fent coses a l'avituallament. Són les 9:09' del matí anam molt bé.
Els dies previs m'havia preparat un poc els temps de pas de cursa i la previsió. Em vaig imprimir un perfil del recorregut amb els avituallaments i m'havia anotat els temps de pas de l'any anterior fins Cúber on havia abandonat. Els qui anaven amb jo aquell dia van arribar en 17 hores i pico. El temps final que vaig anotar va ser el de fa dos anys quan vaig ser finisher que vaig marcar 18 h 25'. O sigui que anant al ritme de l'any anterior estava entre les 17 hores llargues i anant mal voldria igualar o superar marca de quan vaig ser finisher. Enguany em trob bé, he millorat molt al FART i a altres curses Sa Talaia, etc. A Deia només anam endarrerits uns minuts respecte a l'edició de l'any anterior.
Una altra sensació estranya d'enguany, és que una mica abans dels avituallaments començ a notar l'estomac buit sensació de gana i a Deià, en concret, faig un fart, m'entra el menjar perfectament i menjo un plat d'ensalada de pasta, mig bocata de barra, 2 mitxos sandvitxos de paté i 2 bocins de plàtans. També bec isotònic i més pepsi, per la cafeina i tal.
Ara ens toca el tram més curt i senzill de l'Ultra, 8,7 km amb 255 m de desnivell fins arribar a Sóller. Tenc ganes d'arribar a Sóller. Allí estic allojat enguany, hem superat la meitat del recorregut i allí estarà na Neus per assistir-me, donar-me roba néta i moooolts d'ànims només amb la seva presència. Sóller està molt animat, és preciós, i els carrers estan plens de gent que ens animen, es dissabte al matí i hi ha mercat, hem de creuar tot el poble. Arribam a les 10h47'. Aquí ja acumulam més de mitja hora respecte a l'any passat. Neus m'informa que Bonilla i Toni marxen molt per davant que van molt bé com a màquines. José Maria va menys de mitja horeta davant de nosaltres, va malament. A partir d'ara, Neus m'esperarà al següent punt de control fins la meta això em dona seguretat i forces d'allà on no tenc.

A partir d'ara comença la cursa de veritat. Hem d'ascendre el barranc de Biniraix per arribar fins a Lluc, són més de 9 km amb més de 800 m de desnivell positiu. Són un munt d'escalons de pedra, amb vistes impressionants i amb aigua corrent cap abaix, idílic. Dos hores i mitja tardam en fer aquest tram. Caminam des de la sortida de Sóller fins a dalt de tot del cim i només correm la petita baixada fins l'embassament de Cúber i al camí que l'envolta. Anam francament perjudicats, ja falt de forces a les cames, Colom ha anat davant tot el camí però l'adelant un km abans de l'avituallament perque soc més constant trotant i no atur mica a caminar per aquí. Aprofit per fer més coses a l'avituallament de Cúber, carpa militar que sembla un camp de refugiats fa pena veure les cares d'alguns corredors. Sol ser un punt on abandona molta gent, ho sé per experiència, però enguany no es donarà el cas...
Reprenem el camí per una pista molt bona bordejant una sèquia del embassament,corrible però nosaltres caminam amb els bastons tota l'estona. Començ a adonar-me que alguna cosa ha fallat, vaig fatal sense forces, els quadriceps fets calç. Però he d'arribar encara que sigui caminant fins meta, l'any passat ja vaig abandonar i no vull fer-ho per segon any consecutiu. Pujam fins el punt més alt de la cursa, 1220m, Galileu, allà dalt hi ha un control i un grup de voluntaris animant i beneint els corredors, s'agraixen els ànims a aquestes alçades són necessaris. En Juanjo em fuig una mica a l'ascensió, coronam Massanella i el descens cap a Lluc és duríssim per la quantitat de pedres que hi ha, i quan un va tan picat, fan pupa, molta pupa. És l'únic tram que em deixo caure una mica per inèrcia però frenant-me perque em fan mal els quadriceps. Així mig trotan mig caminant arribam al santuari de Lluc que està animadíssim, ambientàs.
Últim avituallament i punt de control. Tenim tantes ganes d'acabar que no estam massa estona, m'estranya no haver esgotat mai l'aigua del camelback. Menjam una mica, una mica de pepsi i reprenem la marxa. No em quadren les previsions de la marca probable. Entre els km de més i que se m'ha mort el Garmin, anam llestos, Colom no du ni rellotge....buff. Per l'hora que és calculam que arribarem a les 19 hores. Queden uns 17 km, sembla ser, perque ningu als qui li demanam ens ho deixen massa clar. Malgrat és quasi tot barda abaix i carretera plana fins Pollença decidim caminar tota l'estona, no estam per a gaires trotes. Feim vàries intentones però que va... anam fatal, no podem. Més endavant, vist que estarem fregant les 20 hores propós córrer en les baixades patint tot el que es pugui per aranyar uns minuts i no fer una marca tan desastrosa però Colom no va i decideix acabar amb ell encara que caminem tota l'estona fins Pollença.

Arribam a l'asfalt queden 6, ens passa tot Déu, naltros amb els bastonets, pim pam pim pam. Feim un darrer intent i no correm  ni 500 m. Faltava la putadeta del torrent, que si paret amunt paret avall, escales...buf. Ja entrant a Pollença en agafa un eivissenc, Carles Marí, que està fent el Trail. Va tirant pestes, que sí les pedres, que quines bardes, que si no sé que, que mai més, que això ñes de bojos.... un altre que ja ha picat, l'any que ve l'Ultra, jeje. Anam demanant l'hora a tothom, espectadors, corredors, etc. Volem arribar abans de les 20h, quin desastre. "Colom com no correm no arribem!" A les primeres cases trobam el cartell de 2km per meta i allà que anam a 5' el km. Em fa mal tot!! no sé si arribaré d'una tirada sense aturar-me. El cartell d'1'5 per meta, buff. Colom tira fort, em dona ànims, se m'escapa uns metres. Passam a Carles a tota màquina i es queda flipat jeje, fa un moment estàvem morts. Exprimim les darreres forces del múculs ens buidam per complet. Ja som a Pollença, als carrers, camí de la plaça on està la meta enguany i no al poliesportiu, menys mal. 500 metres ja es respira la meta, giram a esquerra i en un carreró estret que desemboca en la plaça em trob a na Neus que em dona ànims li planto un petó i sprint cap a la meta. Una arribada molt xula, tot emmoquetat de verd, arc tiomfal i ens posen la cinta de finishers a tots, com a campions. Li dedico la cursa a la meva dona besant-me l'anell i se m'ocorr creuar els bastons a l'aire i besar-los en senyal d'agraïment a la seva ajuda prestada. GUAUUU ha valgut la pena arribar, encara que un poc tard, però ha valgut la pena. Medalla xulíssima de finisher i armilla asics també amb l'inscripció de finisher molt guapa. Ja està fet 19 hores i 50 minuts, després d'haver sortit d'Andratx som a Pollença havent passat per llocs meravellosos de la Serra de Tramuntana.



dilluns, 25 de març del 2013

Sa Talaia, l'Everest eivissenc.


Tots tenim clar que Sa Talaia, amb els seus 475m d'altitud, no té res a veure amb els cims de qualsevol cursa de muntanya de la península, on en les més ligth pujes fins els 1000m. Ja ni parlam de les del Pirineu, com Cavalls del vent, i ni tan sols té res a veure amb les muntanyes de la Serra de Tramuntana de l'illa de Mallorca. Però per nosaltres, Sa Talaia, sempre serà l'Everest d'Eivissa, el puig més alt, més amunt ja no podem anar en aquesta illa, és el que hi ha. Qui vulga acumular molts de metres d'altitud ja sap el que li toca: puig amunt, puig avall. Per jo ja és a prou dur, les agujetes que tenc avui ho certifiquen.
Quan m'apropava cap a Sant Josep amb el cotxe es feia impossible contemplar les antenes de sa talaia, ja que els nuvolats cobrien per complet el cim. Donant-li un aire ja a la cursa de gran prova de muntanya. No faran falta prendes tècniques tèrmiques però notarem un canvi de temperatura allà dalt.
Arrib amb temps a la zona de sortida, no he pogut recollir el dorsal la setmana anterior i una vegada vista la pifia de n'Alonso a la sortida decideix anar-me'n cap a Sant Josep i tenir temps de sobra per buscar el dorsal, escalfar, parlar amb els amics, etc. Veig la sortida dels caminants, els corredors allí presents els animam i alentam a que facin via que nosaltres venim ja darrera. Entre els caminants cares conegudes com na Susuna Gavilan, recuperant-se encara.
Després de memoritzar el número de mòbil de l'organització en l'agenda del meu telèfon, al que li he hagut d'improvisar una funda a un minibraçalet d'mp3,  i d'escoltar les darreres instruccions sobre el recorregut, es dona la sortida bastant puntual.
Enguany, com l'any passat, decideisc col·locar-me bastant endavant a la sortida (segona línia) evitant així els embussos a l'inici de l'ascenció per la trialera. ACIERTO! Correm com a diables per amunt en el carrer empedrat i pel primer bosquet per estirar el grup i arribar a les escales de la trialera i no pillar molt d'embús. Quan arrib allí s'està formant el pitote, no vull pensar el que es troben els de darrera, no perdem massa temps i alguns valents adelanten pels costats, fora pista. A caminar, s'ha dit, ràpid, però a caminar.
Vaig amb el meu company Colom tota l'estona, intentam còrrer a la mínima que es suavitza un poquet el recorregut per perdre el menor temps possible en l'ascensió. Enguany he corregut en més trams que l'any anterior. Quasi a dalt de tot, a la darrera rampa abans de les antenes, afinam que en Xicu Ribas ens ve fonyant els talons i els darrers metres m'intenta avançar. Dic m'intenta avançar perque jo, fent un autèntic recital em pos a còrrer i coron el cim per davant d'ell, ohh yeahhh! ERROR Una vegada dalt és hora de còrrer i tenc els quàdriceps a punt d'estallar. Així i tot, a tope per avall,  que no m'agafin, em pos a tirar, però deseguida tenim l'ascenció per pista a les segones antenes i on està el punt geodèsic de sa talaia. Ara sí que hem passaran, pens, però resisteisc corrent barda amunt a pas de tortuga però corrent. No para quasi ningú a l'avituallament, nosaltres tampoc, ara sí que ens llançam per avall a velocitats de vertigen, entre 3' i 3'30'' quasi sense voler anam a tota per la pista empinadíssima. Només planejar Xicu ens passa al davant i es marxa uns metres, Colom el segueix i jo al darrera. Agafam el carrerany del final abans del gir de tornada i arriba el moment crític per jo. Abans de la zona de la pujada curta i forta que s'ha de pràcticament escalar, en la darrera curva, no m'atur abans d'hora, vull seguir corrent fins darrer moment per retallar uns metres als meus companys de cursa i com el terra està molt humit, patin, caient de costat pigant en terra i tocant, no molt fort amb el cap amb una roca, a la zona de l'orella, bufffff. Em toc amb la mà, em mir els dits i comprov que no hi ha sang, idò endavant. S'ha espantat més el qui venia darrera, Carles Marí, que no jo de veure la perillositat de la caiguda.
Em refaig i en la zona de zig-zag tècnica corr bé intentant no perdre de vista en Colom entre tanta curva. Per a baix recuperant-me del susto i comentant la caiguda amb en Carles. Agafam aire per tornar a pujar pel camí que abans baixavem a 3' el km. Ja et dic ara que no farem tanta via pujant. Enguany la puje tota corrents, no camin mica, no per ganes, sinó per orgull, quan de sobte em trob l'anècdota de la jornada: ens trobam un palangre de cara baixant, és en Toni Tur, sense dorsal. Estarà entrenant? Vindrà de la Flower? alguna cosa ha passat.
Arribam a dalt i ara sí que ens aturam a l'avituallament, 3 segons, el que tard en empassar-me un got d'Aquàrius, el llenç als fems i per abaix, que se m'escapen els de davant. Ara ve una zona de baixades i d'alguna pujada que sempre intentam pujar corrents. Començam a avançar a caminants que ens deixen pas molt respectuosament. Segona sorpresa de la jornada: adelantam a Ángel Blanco que damunt em dona ànims, s'ha fet mal, però segueix com un campió cap a meta, serà l'unica vegada en la meva vida que quedi davant del bo de n'Ángel en una cursa.
Agafam la trialera per on havíem pujat al principi, ara es tracta de còrrer el més ràpid possible però sense matar-se, no és fàcil. A Xicu ja no l'agaf ni de conya (no puc lluitar amb ell en territorio hostil, juga a casa) a Colom el tenc davant de jo. S'acaba la trialera i ja enfilam cap el poble, ara el perill és menor i ja sí ho donc tot. Colom ha arriscat una mica més a la trialera i ja no l'agaf tampoc. Mir el meu rellotge i intent apretar per intentar baixar la marca de l'any passat. Corro a tota màquina cap a baix darrera de Vicent Cardona, un altre que ha petat, i finalment entro a meta aturant el meu crono en 1h12'56'' quasi dos minuts menys que l'any passat, objectiu aconseguit.
Resumint, he disfrutat d'una cursa amb  uns dels millors recorreguts que existeixen, he millorat marca i no m'he lesionat de cara al gran objectiu que és l'UMSDT a Mallorca d'aquí menys d'un més. I a més hem fet quatre rises, que més es pot demanar?


dijous, 21 de març del 2013

ULTRA MALLORCA SERRA DE TRAMUNTANA


Idò sí, ja està fet, decisió pressa. Ja estic inscrit per tercer any consecutiu a l'UMSDT. Tenc l'espineta clavada de l'abandonament en l'edició anterior a causa d'un esquinç de turmell. L'any passat la cosa marxava molt bé, anava camí de millorar el temps de l'any que vaig ser finisher, fins que una pedra  es va creuar en el meu camí.
Enguany després de pensar-m'ho, com han ampliat les places he esperat fins darrer moment, he decidit participar de nou. Em vindrà molt bé com entrenament per la CCC de l'Ultra Trail Mont Blanc. Com sabeu l'ultra mallorquí recorre tota la Serra de Tramuntana de sud a nord, d'Andratx a Pollença, 107 km recorrent paratges meravellosos, molt diferents als de per aquí. Camí de s'arxiduc, barranc de Biniaraix, embassament de Cúber, Lluc, Massanella són indrets preciosos que tot amant de la natura no pot deixar de conèixer i millor encara si és practicant allò que més ens agrada, còrrer.
Estic arrossegant des d'abans del FART una fascitis plantar al peu esquerre, a veure que tal evoluciona, perquè si no millora pot ser preocupant,  ja que hi ha terrenys molt tècnics on pot molestar un munt.
Al final ens tornarem a juntar una bona colla de locos: Javi Serra, Marc Marí, Boris Baer, Joan Josep Colom, José Maria Cardona, Raúl Salvador, Toni Marí, Francisco Bonilla, Feliciano Casanova, Skapin, Juanjo Marí, Vicent Roig, Pere Serra i d'altres que participaran al Trail de 65 km com en Guillem Alemany i Gerard Soler.
Molta sort a tots i que vagin bé els darrers entrenaments.

dijous, 7 de març del 2013

Quin FART de còrrer !

Ja han passat uns dies i no puc deixar de donar-li voltes al cap a la cursa del dissabte passat, la segona edició del FART (Formentera All Round Trail). Pels que no ho sàpigau, es tracta d'un trail de més de 70 km bordejant tot el litoral de l'illa en el sentit contrari a les agulles del rellotge, sense apenes desnivell (+800m), però amb varietat de terrenys: pista, senders, pedres, arena de la platja, que el fan especialment dur.
Aquesta vegada, aprofitant el pont de les Illes Balears, viatjam tota la família a l'illa veïna per passar allí uns dies. Sortim divendres a les 11 del matí, primer gran encert, perquè a la tarda es va complicar molt el temps, amb  fortes plujes i vent que van dificultar molt l'arribada a Formentera als corredors que van decidir viatjar a la tarda.
Després d'instal·lar-nos a l'apartament, dinar els espaguetis de rigor a l'Illes Pitiuses i descansar una mica, vora les 6 de tarda i inmersos en un autèntic temporal, anam a cercar el dorsal i la bossa del corredor al que al final serà el centre d'operacions, l'Hostal Bahia, al port de La Savina. Camiseta tècnica finisher negra ( no entenc la mania de donar camisetes finisher abans de disputar la prova, perd la gràcia), buff de la prova, un parell d'adhesius, un gel i propaganda, tot això a dins d'una bossa de tela amb el logo de la prova. No està mal. Feim una infusió al Bellavista on s'allotjen la majoria de participants per fer temps fins el Brefing, allí compartim opinions i rises amb alguns dels companys i companyes. A la reunió tècnica, res de nou, començam a tenir una mica d'experiència en això dels trails i més o menys sempre es requereix el mateix.
Dosis de calories per sopar: hamburguesa completa amb patates amb cervesota a Sant Francesc i a jeure prompte.
Como sempre abans d'una cita important costa conciliar la son. M'adorm tard, estrany el llit i a més el boix petit es desperta vàries vegades, fins que es posa al nostre llit. A meitat nit, m'aixec per anar al bany, tant d'Aquarius i aigua estan fent estragos. Quan per fi puc adormir-me, deseguida sona l'alarma del mòbil, són les 5 i quart: ha arribat el gran dia. L'embaixador de Formentera a les  pitiüses, Guille, passa a cercar-me a les 6'10h amb en Vicent Roig per anar cap a la sortida. Abans hem de buscar dos companys més, cotxe ple i a i mitja ja som a La Savina.
Una vegada al Bahia, hem de deixar la bossa que volem que ens duguin al punt de control de La Mola. Quin maleton, sembla que em vagi de casa per sempre. Deix una altra bossa amb roba neta per l'arribada. Ple de corredors asustats estan inmersos en els seus rituals previs i absents amb els seus pensaments. A mi, els darrers rituals que m'han funcionat i mantenc (s'ha d'anar provant fins que dones en el clau) són els següents: radiosalil pels tendons d'aquiles i soli, esparadrat als mugrons i fungosol en quantitat generosa als peus i dins les deportives. He dubtat molt fins darrer moment en la indumentària, finalment em decideixo per malles pirata, pantorrilleres compresives, primera capa tèrmica de màniga llarga, camiseta de màniga curta i maneguets. Fins darrer moment em plantejo sortir amb el tallavents però sembla que farà bon dia i decideixo dur-lo a la motxilla i passar una mica de fred a la sortida que fugirà deseguida als primers quilòmetres. El frontal, també a la motxilla, al final només m'haurà fet falta per anar al bany del Bahia.Es verifiquen les motxilles dels dorsals acabats en 7, feim el control de xips i en pocs minuts estam llestos perquè es doni la sortida.

A les 7'03h es dona la sortida, un poc desangelada, tot hi ha que dir-ho. Es troba a faltar speaker i megafonia amb música motivant tipus Carmina Burana o similar. A penes uns voluntaris, membres de l'organització i uns pocs familiars acompanyants. Els corredors ens animam a nosaltres mateixos fent crits de motivació. Em trob un poc descol·locat, els meus darrers companys habituals de trails, no són al pelotó (Xicu, Jose Maria, Pepet i Boris són a la Transcanaria, Colom no ha pogut venir finalment i Skapin està lesionat), la qual cosa em fa circular els primers km sense una referència clara. La gent surt forta, a ritme de 5' i el grup s'estira de seguida, prompte es fixen les posicions i els primers companys de cursa: Maria Jose Morell, Vicent Roig, Raul Salvador, Guille i el pixamates Vicent Cardona, que quan li va fugir la pixera ja no li veguérem més el pél. Es voreja l'estany des peix, passam per can marroig, torre de sa gavina i fins a Cala Saona. Per aquí són pistes de terra i carreranys bastant corribles. De Cala Saona a Es Cap, la cosa es complica...
El terreny es complica per moments.Apareixen els nervis per primera vegada, hi ha una petita estona que no trobam per on creuar una tela metàl·lica, uns per amunt, altres per abaix, no trobam cintes i uns cridant als altres, finalment a prop de la costa estava el pas. Al Garmin vaig posar el trajecte de l'edició anterior i m'indicava quan em desviava de la ruta, el que no em deia era si l'any passat anava per on tocava o no , jeje.
Els darrers quilòmetres abans de Barbaria per jo són del més complicat del FART. No hi ha camí, ni carrerany ni res, moltíssimes pedres i arbustos petits, no saps devegades per on posar els peus. A més, tenc el record que l'any passat ja va passar, no saps ben bé la ruta correcta i costa tobar les cintes. Veus gent per totes les bandes, centenars de metres a l'esquerra, gent aferrada als penyasegats, gent per davant i no saps bé a qui seguir, cintes ninguna, on seran? finalment, el far des cap asoma per dalt l'horitzó i decideix tirar a dret cap a ell es posi qui es posi per davant, hi hagi o no hi hagi camí. Una zona de pins reforestats em recorda que ja som a prop del far. Per fi, quin alivi, però sorpresa, allí no està el punt de control, està a la torre des cap, 500 metres més endavant. Arrib allí en la posició 37 després de 1h46' de cursa.

A l'avituallament de la torre, trob un bon grupet repostant: Els Terribles del camino, amb na Susana Gavilan, Yeste, Romera i Vergel. M'estranya una mica trobar-me tan prompte a l'alçada de la líder femenina de la prova, Susana té un nivell superior al meu. Ho vaig massa bé, o alguna cosa està passant. Ho he passat mal els darrers moments abans de Barbaria, tot sol, sense tenir la ruta clara, i és per això que dexideisc partir de seguida amb ells per anar en grup. Per mor d'això, no carrec la motxilla d'aigua, però si prenc coca-cola, isotònic i plàtan. Partim deseguida amb el qui seran els meus companys de viatge durant els següents 15 km.
El recorregut millora amb el passar dels quilòmetres, més trail, més bosc, carreranys, travessar torrents, i anar en grup es fa més ameno, conversam, no gaire però conversam i els km passen més aviat. Susana ens fa la vida més fàcil a tots, és l'alegria del grup, està pendent de tots, d'esperar a un, animar a l'altre, oferir menjar, va fent la goma, endavant i endarrera del grup, es nota que va sobrada, còmoda a aquestos ritmes de trail. De vegades em costa seguir-los i Susana es gira de seguida per esperar i animar. Tot canvia però quan passat el torrent de s'alga enfilam la platja de mitjorn. La veritat és que correm quasi tota l'estona, llevat de dos petits moments on se'ns enfonsen molt els peus a l'arena. En arribar a les pasarel·les a meitat mitjorn em pos a tirar del grup, em motiva tenir al davant a dos atletes mallorquins, un d'ells és el crack Rafa Medina, Tintín pels amics. Els agafam i anam junts una bona estona. Susana em comenta que té una sensació estranya: té pixera constantment, s'ha aturat vàries vegades i només han sortit d'ella un parell de gotetes. Pensa que pot tenir una infecció d'orina. Diu també que sent dolors a la zona de la bufeta, pinta mal, però així i tot se la veu preocupada però continua en carrera, te un bon marge de ventaja sobre la seva perseguidora.
Per aquí em trob també l'esgarrapat Marc Marí, l'animador de les curses. Es troba en mig d'un pajaron brutal, caminant, més o menys en la mateixa zona on l'any anterior es va fotre el genoll. L'anim a còrrer, a seguir amb i jo, li ofereisc de tot però enguany va surtit. Li dic que es llevi el tallavents, pot ser la causa del pajaron, perque enguany ha preparat millor la cursa. A aquestes alçades del matí el sol comença a apretar i pot ser que et coguis a dins d'un tallavents, em diu que està destemplat i se'l treurà al següent punt de control.
Els Terribles del camino, i en concret Yeste, vegent el panorama amb na Susana, que si jo vull tirar endavant i marxar endavant que ho faci i que no em senti obligat a anar amb ells, sense cap obligació, que ells esperen a na Susana i que van en grup esperant-se. Decideisc fer-li cas i endavant...
Estam arribant al Caló des morts, zona de sortida del half fart. Segons els meus calculs basats en els temps de pas de l'any anterior, deu fer una hora que han sortit, però tal vegada, com duc adelant, només fa mitja hora. No crec que els agafem.
Però en arribar a l'avituallament, sorpresa, encara no han sortit!! Es veu que entre mig hora d'adelant que duc i mitja que s'han retrasat ells per culpa de la barca de Transmapi, són les 10h30' i encara no han sortit. Estaven a punt de fer, i al arribar nosaltres, els hem interromput la sortida, ja que som un bon grupet. Total que estan allí parats, esperant i no se'ls ocorre altra que dedicar-nos una ovació i donar-nos ànims. És emocionant, bufff, entre tanta gent, les presses, els nervis, l'avituallament, només reconec a un parell. Des d'aquí gràcies a tots, va estar emocionant. He arribat al Caló des Mort, per davant de les meves previsons, el 35è, en 3 h 33', abans de la sortida del Half, sinó es torceix, això pinta bé.
Mentres repostam a l'avituallament, es dona la sortida al Half Fart, van com a coets, de seguida els primers participants es perden a lo lluny, camí de La Mola. Nosaltres acabem d'hidratar-nos i menjar alguna cosa sò lida. Ens hem agrupat un bon parell a l'avituallament. M'agrada l'idea de tenir tan a prop els participants del Half, sé que tard o d'hora començaré a alcançar corredors i em motivarà a tirar endavant, molts d'ells gent coneguda amb que podré conversar un rato.
Decideixo no allargar massa l'aturada a boxes, és un dels propòsits d'enguany per retallar temps al crono, i surt tot sol del punt de control. Aquesta zona me la conec bastant de l'any passat i un entreno que vaig fer per aquí a l'octubre amb els amics formenterencs. Arriesgo i me'n vaig sol. Als pocs metres ja tenc a la darrera participant de la prova curta vora jo. No serà fàcil però, son pocs, una trentena i  bons, a més que han sortit ben frescos i descansats. A la pujada d'Estufadors em trob a na Neus Prats, feim unes rises i la pujam junts. Arpofit que caminam per treure'm de la motxilla la meva bosseta de gominoles, anacardos i prunes seques per anar menjant mentres pujo Estufadors. Arribar dalt i a còrrer, tercera participant que agaf i al qui no m'esperava veure per aquí, és en Dani Becerra. Va caminant, enrrampat. Estam a un camí ample de terra que pica per avall. Li donc dos aminoàcids i l'anim a còrrer però deseguida queda darrera, més tard es recuperaria i acabaria fent un molt bon debut. M'encanta aquest tram i corr seguit. Atrap a Alba i a prop de Cala Colodar agaf a en Vicent Roig que feia molta estona que no veia, havíem corregut junts els primers 10 km. Estam a prop de La Mola, ja hem passat l'equador de la prova. Tenc ganes d'arribar, ja que allí m'espera na Neus amb els boixos i l'avituallament allà dalt sembla un oasis en mig del desert. Ben sortit de tot per recuperar-se, bons voluntaris i la bossa amb la roba neta, guai!


Allà està el majestuós far, i davant de la pared de pedra ja veig als meus fills que venen a l'encontre, sembla que estan orgullosos del seu pare, jo molt content de veure'ls córrer per allí. És el km 40, arrib el 28è de la prova llarga en 4h 37' , mitja hora clavada (5h07') menys que l'any anterior. Enguany no ho faré tan llarg aquí, l'any passat em vaig tenir que curar les ampolles dels peus. Encara que em trob molt a gust i no m'aniria mai, em canvie de dalt a baix, canvie les cascadia per les nike pegasus, em pos la gorra, menjo mig sanvitx bec isotònic i coca-cola, carrego d'aigua i per a baix, quan abans surti abans acabaré.


En un moment tornam a ser tots junts per aquí, però uns estam a punt de partir i altres acaben d'arribar, altres, els del half, a penes s'aturen uns segons. Jo l'any passat vaig quedar per La Mola una mitja hora enguany no sé si haurà arribat a 10 minuts, crec que no. He retallat en un no res, més de 20' al crono de l'edició anterior, més 30' que ja duia d'abans. Vaig bé, bé no, pletòric. Surt pitant i tot sol de nou.
Només sortir, buff quina passada de sensacions, un surt com a nou de La Mola, amb energia renovada, sobretot pel canvi de calçat. Començava a tenir els peus destrossats, i els calçons i camiseta curts eixuts són un descans. Però tant de relax, no és bo, al millor camí de tota la cursa, el que surt del far i va pel pla de La Mola, camí ample de terra, entrebanc amb una pedreta anclada al terra, per anar massa confiat i relaxat i arrossegant els peus i pataplam, al terra. Caiguda tonta de la tarda, mirar al voltant a veure si algú m'ha vist, sembla que no i m'aixec més ràpid que he caigut. De seguida el genoll dret comença a sanguejar. Gajes de l'ofici.
De La Mola a Es Caló, també és un tram molt polit. Trailero, saltant pareds de pedra, vordejant penyasegats, remuntant torrents, vistes impressionants de l'illa i d'Eivissa, zona de virots. La faig tota la zona, 10 km, completament sol. M'entretenc en un senzill joc: per entrenir-me i per no anar-me'n de la ruta marcada de l'organització i no fer metres de més, juc a anar de cinta en cinta. Localitz visualment una cinta i vaig cap ella fixant-me en el terra per no caure, mirant on fony, quan arribo aixeco el cap i busc la següent, allà està a per ella i així fins Es Caló. De cinta en cinta i tiro por que me toca. Al camí romà em trob a Juanjo Serra que em dona ànims i em diu que vaig molt bé, li deman si hi ha algú davant a prop perque vaig fart d'anar tot sol. Contesta que Alba Furniet i Vicent Roig estan a pocs metres. Finalment, m'uneix a ells a l'avituallament d'Es Caló. Ja som aquí baix he arribat el 27è en 6 h 15'. Estam al km 50. Mentalment faig els meus càlculs: queda una mitja marató, anant molt lent una mitja pot sortir en 2 hores i algo, joderrrr, si tot va bé em queden poc més de dues hores, vol dir que faré menys de nou hores!! quan l'any passat vaig fer 9h47'.

Ara toquen els trams més durets del trail, d'Es Caló fins Punta Prima, zona costanera, desèrtica, sense ser arena de la platja, però amb lleugera pendent cap amunt i zona exposada als vents costaners amb mica d'ombra i molta humetat. Es fa durilla aquesta zona, menys mal que la faig quasi tota amb en Vicent Roig, fins que decideix afluixar i quedar-se una mica endarrerit, no atur d'agafar corredors però ja no sé ni si son de la curta ni de la llarga, ni m'interessa, només vull arribar i quan abans millor, que a les 4 comença el Madrid-Barça,....buffff que li donin al Madrid i al Barça.
La gent per aquesta zona camina molt, jo encara no ho fet, no atur de còrrer. Arribant a la torre de Punta Prima, és un rosari de corredors caminant, fent ca-cos, vaig adelantant-los a tots. I una altra grata sorpresa a Punta Prima, al punt de control em trob una bona colla de gent avituallant, gent de la curta que no em pensava mai que agafaria, i entre ells el meu company d'entrenos Tomàs París. Estan fets calçs, assiguts a cadires. Apenes m'atur, no els hi queda isotònic (error), bec coca-cola platano i em trec el tercer i darrer gel de la jornada (20-40-60). "Només" queda afrontar el darrer tram del FART, el tram de platges i l'arribada a La Savina. Ara segur que la finalitze, encara que sigui caminant, sé que arribaré. Només resten 13km. 26è 7h08'.
A Els Pujols, darrers ànims de la família, que s'han aturat a un restaurant a dinar, sinó espavilen arribaré meta abans que ells. Correm pel passeig i per passarel·les, a aquestes alçades s'agraeix.
Per les platges correm per la zona més forta, les darreres pluges i les ones de la mar han fet que es pugui còrrer bastant bé per l'arena. A ritme de tortuga, això sí però l'important és no aturar. Segueix passant gent i un d'ells és el meu amic Linares, el gran Trimundi. Amb ell faig uns bons km. Em comenta que va molt tocat, l'anim i xarram de la cursa fins que es queda darrera després del pas. Es pas d'es trucadors és impressionant lo desgastant que és psicològicament, no s'arriba mai, interminable, aquelles petites llomes que no permeten anar a la vista més enllà d'uns pocs metres, sense saber que hi ha al darrera.
Era graciós com tots els novatos em preguntaven quan faltava, que fins a on teniem que arribar, que si arribaríem a Eivissa, jejeje, jo ja sabia on hem ficava, anava curat d'espant. Enguany control de xip a El Pas, 23è amb 8h i 3'. Vamossss només queden 2, o 4 o 5 mai ningú sap quan falta d'Es Pas a meta. És igual, ja és poc. Segueix agafant gent, a illetes veig a dos companys que se'n van platja a baix per l'arena a creuar-la tota, quan a l'esquerra veig les cintes que ens indiquen cap els xiringuitos i cap al camí dels cotxes. Els avisam i els salvam d'una veritable pallissa.
Per la pista correm, jo i un company de Dénia , Marco, a un ritme de 5'30''. Sembla mentida del que és capaç el cos humà després de 70km, seguir corrent a ritme d'un entreno meu normal de qualsevol tarda, increïble. El meu garmin ja passa dels 70km, segur que hi ha més de 71. Correm i enfilam una llarga recta de camí de terra que desemboca en La Savina. Ara sí que ja està fet!! El meu darrer company diu que no pot més a aquest ritme, que tiri, li dic que vaig endavant en busca dels fills. Acelero encara més, em sembla que vaig volant, vaig el darrer km extasiat de felicitat perque se que batiré i de molt la meva marca. I el que és més important, m'he trobat genial, cap molèstia, cap ensurt, cap lesió, estic a punt de finalitzar un altre trail. Gir a dreta i enfil el passeig del port, ja es veu l'arc de meta, agaf els meus fills de les mans i corr amb ells els darrers metres, els darrers metres d'un FART de km, un FART de còrrer i un FART de felicitat.
Per molts d'anys FART, fins l'any que ve.
Amb en Tolo Fiol, guanyador.
DARÍO MUÑOZ  Club Atletisme Santa Eulària  20è clas grl  7è Vet. 8h36'47"  ritme 7'04"
Temps en moviment 8h 07`
Calories 5246 kcl
Desnivell +822m
Distància garmin 73,16 km
Brooks Cascadia 7 i Nike Pegasus


dimarts, 15 de maig del 2012

Formentera, recorrent el paradís en 1 hora i 33 minuts.


Enguany vam decidir viatjar dissabte a Formentera i passar un finde esportiu i disfrutar de la pitiüsa menor. Tot un encert, arribar sense agobios, anar a la platja, cercar el dorsal ( per cert quasi no els ens donen, vam arribar a les 20'30h i era fins les 20h jeje) i sopar tranquilament pasta devora la mar a Es Pujols va estar molt bé.
Bon ambient atlètic per tota l'illa, plena de corredors mallorquins i catalans sobretot. Per cert, a la nit ens vam trobar a Samuel Urbano per Es Pujols que s'havia perdut buscant la sortida i a companys del Pachá i els Palangres sospesant la remota possibilitat d'inscriure's a la cursa María Auxiliadora, ja estan mirant vols.
Samuel ens comenta el seu millor entreno d'aquesta setmana: 40' de rodatge seguit de 2 hores de fisio. No en sap ni res, i la gent fent just al revés. Així va fer el carrerón que va fer...jeje! quin crack!
Després d'una mala nit com quasi totes les prèvies a una competició, a les 7 ja estic en peu per menjar-me un sandvitx, un plàtan, aquàrius i aigua. Tots els bàrtulos estan preparats de la nit anterior: camiseta tirants de l'equip amb el dorsal ja enganxat, gorra blanca nova Salomon, pantaloneta curta malgrat possibles roçadures i calcetins curts. Primera competició de les noves Pegasus+28 adquirides la mateixa setmana i amb només dos entrenaments de 12 i 6 km.
Surtim a les 8 i poc de l'apartament d'Es Pujols en busca del bus que ens pujarà a La Mola, ja es veuen corredors pel carrer, tots en la mateixa direcció, de camí a un bar ens feim un tallat. Aconseguim agafar el primer bus, així tindrem més temps per preparar-nos en la zona de sortida.
Jo no tenc problema amb els banys, faig pipí unes quantes vegades allí on em pilla, i popó no en faig aquesta vegada, vaig preparat per si de cas amb paper que he agafat a l'apartament. Saludam a tot deu i feim unes rises, escalfar ben poc i un bon rato de cua per deixar la bossa al bus que feia de guardarroba.   N'Ángel Blanco em diu: - Has visto la gorra que lleva Abel Antón? No us ho podeu creure! duia la gorra dels 10km Sant Mateu!! Tot un honor per jo que un doble campió del món de marató dugués sa nostra gorra. Li l'havia donat el meu company de club, Jose Cantero, per que el bo de n'Abel no havia dut res per protegir-se del fort sol formenterenc. Foto de rigor amb ell.

Ens col·locam a la sortida els del club de Santa Eulària junts i amb una mica de retard es dona la sortida. Primera recta quilomètrica amb certa pujada i vent en contra. Es tracta de buscar un ritme bo, còmode però no massa fort per no pagar-ho després. La meva intenció és apropar-me a les 1h30' que no vaig poder superar l'any passat per ben poc. Torn a buscar els companys de carrera d'aquell any: en Toni Tur i n'Amparo Villar. Els trob deseguida, ells l'any passat sí van baixar de l'hora i mitja, són una bona referència. N'Amparo no s'anima a seguir-nos diu que anam massa fort i quedam un grupet: en Toni Tur, Vicent Cardona, Toni Marí i jo. Abans de la baixada pens que van massa fort també, dic pens per que no sé com anam de ritme i m'he de regir per sensacions ja que m'he deixat el GPS a casa carregant-se, i els deix escapar uns metres i em busc uns companys nous de viatge en Josef i en Santiago Ibañez. Feim junts els km fins l'avituallament del mirador i a la baixada ens llancem a tota màquina, algú em diu que anem a 3'50'',bufff. Conectam amb en Toni i Vicent, Santi es queda i ens passa a tota velocitat Dani Becerra que està afinant la forma per l'arxiconeguda cursa Maria Auxiliadora, Dioooooss!!
Ara arriba la cursa de veritat, la zona més dolenta del recorregut, les llargues rectes amb falsos llanos i de pujada d'Es Caló fins Sant Ferran. Toni Tur tira de nosaltres, d'en Vicent i jo, la resta han quedat darrera. Vicent sembla ser que és el que més pateix, ens diu que seguim nosaltres que ell afluixa, l'animam que arribi fins el 10 que està l'avituallament. Aquí jo agaf la botella amb tap i em guard la meitat per pendrem el gel que tenc amagat baix la mànega. Al km 11 me'l prenc i em ve genial, ja que deseguida arribam a Sant Ferran i m'anim amb la gent i el recorregut torna a baixar cap als Pujols. Sé que als Pujols tendré els fills animant-me a l'apartament on ens hem allotjat davant del caminito. Allí estan refrescant-se a la piscina, quina enveja, els seus ànims em donen ales quan la resta de la gent està passant-ho mal.
Abans d'Es Pujols he deixat darrera als companys de viatge i he agafat a n'Ernesto un altre que l'any passat va fer un tempàs, no dec anar tant malament. No tenc cap referència de temps, no duc rellotge. Només faig que passar gent, no em passa pràcticament ningú. Dec anar a 4'30''. Els 3-4 km darrrers es fan llargs, vorejam s'estany i es veuen corredors endavant, ja es divisa La Savina i s'escolta l'speaker de meta, estam a prop però no arribam mai. Fa molta calor, no hi ha ni una sombra hi ha un corredor que ha sofert un desfalleciment, està l'ambulància, quin iuiu..
Queda un km, estic a punt d'entrar al nucli urbà de La Savina, als afores i sent per la megafonia que hi ha atletes que estan baixant de l'hora i mitja. Apret tot el que puc, acceler, pas més corredors, quan gir la darrera curva i busc amb la mirada el rellotge de meta, ja marca 1h 33', quina llàstima! Esprint i acab l'enèssima mitja marató per dalt de l'hora i mitja.
De tota manera, satisfet. Després de l'equinç a l'Ultra Mallorca Serra de Tramuntana del qual no estic del tot recuperat i les condicions de calor de la cursa, és per estar més que content. Molta gent va empitjorar marca respecte a l'edició anterior, jo 2 minuts pitjor. L'any que ve tornaré a venir per intentar baixar d'1h 30' , però si fa tanta calor.......


diumenge, 1 d’abril del 2012

Resum setmanal

Aquesta setmana després d'acabar la cursa de sa talaia bastant picat, amb unes agujetas considerables, me l'he agafat com de recuperació. Dilluns entreno suau de trail de 10,19km pels voltants del poble. Dimarts rodatge súper suau amb na Neus de 6,25 km trail en 48'!!. Aquestos dos dies em trobava amb les cames molt carregades sobretot soli i bessó drets. Dimecres 11,48 km d'asfalt, ja en tenia ganes, amb les saucony triumph, corrent ràpid la segona part. Ritmes finals al voltant de 4' i alguna estona per debaix de 4'. Ja tenia ganes de còrrer ràpid, això dels trails ens torna més lents. Dissabte tarda, 11'67 de trail tranquils, escoltant música. I en unes 14 hores més tard, un altre entreno, diumenge de matí, 30'73km de pur trail. Dies d'entrenament: 5 Total km setmanals: 70'32 km Pes: 70 kg Ja queda menys...